Metodología cens 2011

1. Introducció
2. Població
3. Coneixement de la llengua catalana
4. Edificis
5. Habitatges
6. Establiment col•lectius (habitatges col•lectius)
7. Llars, famílies i nuclis familiars

Introducció

Els censos del 2011 van ser el Cens de població, el Cens d’habitatges i el Cens d’edificis, tots  amb data de referència 1 de novembre del 2011. L’operació censal es va desenvolupar mitjançant:

•    Un treball de camp sobre el territori, de recorregut relativament “exhaustiu”, amb la finalitat de recopilar informació dels edificis, les seves característiques i la seva georeferenciació.
•    Un fitxer precensal obtingut a partir de l’aprofitament màxim dels registres administratius disponibles, amb el padró com a element referent de la seva estructura. La font principal d’informació de les variables demogràfiques més bàsiques (sexe, data de naixement, edat, lloc de naixement i país de nacionalitat) procedeix d’aquest fitxer.
•    Una enquesta per mostreig, adreçada a la població que resideix en habitatges principals i allotjaments, per conèixer altres característiques de les persones i els habitatges.
•    Una enquesta, independent de l’anterior, adreçada als establiments col•lectius i a la població que hi resideix.

En el pla de difusió de l’ IBESTAT la informació es presenta sota els epígrafs següents:

1.    Població
a. Tota la població (característiques demogràfiques bàsiques)
b. Població que resideix en habitatges principals
2.    Coneixement de la llengua catalana
3.    Edificis
4.    Habitatges
5.    Establiments col•lectius
6.    Llars, famílies i nuclis familiars

La metodologia emprada en el càlcul de les xifres (excepte, les que afecten a l'apartat d'edificis que són exhaustives), tant en el fitxer precensal de la població com en els resultats obtinguts a partir de les enquestes realitzades en els habitatges principals i en les col•lectives inclouen decimals que en les taules publicades s'han arrodonit. Per aquest motiu hi pot haver lleugeres discrepàncies entre les diferents desagregacions que s’ofereixen (per territori, per edat, etc.) i el total corresponent. També, per efecte de l’arrodoniment, pot ocórrer que quan s’apliquen els factors d’elevació una variable que, lògicament hauria de ser parell o senar, en el resultat publicat no ho és (per exemple, el nombre de persones que conviuen amb parella).



Població



Totes les xifres de població es refereixen a les persones, de qualsevol nacionalitat, que tenien fixada la seva residència habitual a les Illes Balears en la data de referència censal (1 de novembre del 2011). La unitat poblacional és la persona que resideix a la comunitat autònoma.

Les taules d’aquest apartat es distribueixen en dos grans blocs: taules que classifiquen tota la població que resideix a les Illes Balears i taules que classifiquen la població que resideix en habitatges principals (i allotjaments). Les xifres que es proporcionen per a tota la població provenen del fitxer precensal, del qual s’obtenen la xifra global de població i les característiques demogràfiques de tota la població. Les dades incloses en l’apartat “Població que resideix en habitatges principals i allotjaments” provenen de l’enquesta per mostreig que va dur a terme l’INE.

La informació es tabula per a diferents nivells territorials: per illes, per grandària del municipi, per tipus de municipi, per comarca (NUTS 4) o per municipi. No obstant això, les taules que s’han calculat a partir de dades recollides mitjançant l’enquesta (“Població que resideix en habitatges principals i allotjaments”) estan limitades per la representativitat de la mostra obtinguda per a cada una de les variables observades; per sota de les vint observacions les dades s’han ocultat per manca de representativitat o error de mostreig.






Coneixement de la llengua catalana

Les dades procedeixen de l’enquesta per mostreig que es va dur a terme per completar la informació del fitxer precensal. Per tant, l’àmbit poblacional són les persones residents en un habitatge principal de les Illes Balears, la unitat és la persona i la data de referència és l’1 de novembre de 2011.

La formulació de la pregunta va ser aquesta:

Quin és el seu coneixement de la llengua catalana (mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc o valencià)?

Marqui només una opció

No l’entén
L’entén
L’entén i la sap llegir
La sap parlar
La sap llegir i parlar
La sap llegir, parlar i escriure

Marqui només una opció

Quina llengua va parlar en primer lloc, a casa, quan era nin/a?

Pot marcar diverses opcions

Català (mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc o valencià)
Castellà o espanyol
Una altra



Edificis

Un objectiu fonamental del Cens d’edificis de 2011 és, a més de proporcionar informació exhaustiva de tots els edificis i de les seves característiques, georeferenciar-los. En una primera etapa es va elaborar un directori creuant les dades del Cens de 2001, del padró i del cadastre, fonamentalment. Aquesta fase es va continuar amb un recorregut de camp sobre el territori per completar l’encreuament anterior.

L’àmbit poblacional del Cens d’edificis està constituït per tots els edificis del territori balear (amb independència de l’ús principal) que, en el moment censal, estaven acabats i contenien algun habitatge, amb el nombre d’immobles que hi havia.

S’inclouen algunes taules per tipus d’edifici, però la majoria es refereixen a edificis utilitzats principalment com a habitatge familiar. La unitat poblacional és l’edifici i s’observa l’ús principal i el nombre d’habitatges, i, en els casos que tenen un ús principal d’habitatge principal, el període de construcció, les plantes (sobre rasant i sota rasant), l’estat i les instal•lacions de l’edifici.



Habitatges

Les característiques recollides, a més de la localització i la georeferenciació, provenen del qüestionari d’habitatges principals inclòs en l’enquesta adreçada a la població. Són preguntes relacionades amb la superfície útil (superfície existent en els murs exteriors de l’habitatge, sense incloure-hi terrasses obertes ni jardins, ni tampoc soterranis, golfes, trasters, porxos, etc., que no siguin habitables), el nombre d’habitacions (espai de l’habitatge igual o superior a 4 m², envoltat per parets que van des del terra fins al sostre o la teulada de l’habitatge, d’almenys 2 m d’alt) i l’equipament de l’habitatge (disponibilitat de calefacció i tipus, sistema de subministrament d’aigua, disponibilitat d’aigua corrent, disponibilitat de bany, disponibilitat d’Internet). A més, en el qüestionari es preguntava pel règim de tinença de l’habitatge principal.

Un habitatge és un recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en què ha estat construït, reconstruït, transformat o adaptat, està concebut per ser habitat per persones o, encara que no sigui així, constitueix la residència habitual d’algú en el moment censal.

L’habitatge familiar és el destinat a ser habitat per una persona o diverses, no necessàriament unides per parentiu i que no constitueixen un col•lectiu. Els habitatges convencionals es classifiquen en principals, secundaris i buits. Un habitatge principal és un habitatge familiar convencional que és el lloc de residència habitual d’una persona o més. Un habitatge no principal és un habitatge familiar convencional que no és la residència habitual de cap grup humà i que s’ocupa durant períodes curts de temps o roman buit.

L’allotjament és un habitatge familiar que presenta la particularitat de ser mòbil, semipermanent o improvisat, o que originàriament no ha estat concebut amb finalitats residencials però, no obstant això, constitueix la residència d’una persona o diverses en el moment del cens.

L’habitatge col•lectiu és el destinat a ser habitat per un grup de persones sotmeses a una autoritat o règim comú no basat en llaços familiars ni de convivència. Les dades sobre establiments col•lectius i les característiques de les persones que hi resideixen s’inclouen en l’apartat 5.



Establiment col•lectius (habitatges col•lectius)

Es consideren establiments col•lectius tant els habitatges col•lectius pròpiament dits (convents, casernes, residències de persones grans, hospitals de llarga estada, presons, etc.) com també hotels, pensions i establiments anàlegs, sempre que almenys una persona hi resideixi habitualment. Es classifica com a resident en un establiment col•lectiu a la persona que hi resideix o que espera residir-hi un any, independentment de la situació d’empadronament.

La població objecte d’estudi de l’enquesta és el conjunt d’establiments col•lectius de les Illes Balears que tenien almenys un resident en la data de referència censal, l’1 de novembre de 2011, i també les persones que hi resideixen.  La recollida de la informació va ser exhaustiva pel que fa als establiments col•lectius (amb l’excepció d’hotels, pensions i altres establiments anàlegs), i per mostreig pel que fa a les persones que hi residien.




Llars, famílies i nuclis familiars



En aquest apartat s’inclouen diverses unitats de mesura depenent de si es mesuren llars, famílies o nuclis familiars. La informació s’obté a partir del qüestionari d’habitatges i de població inclòs en l’enquesta per mostreig adreçada a la població. En qualsevol cas, la data de referència censal és la mateixa, 1 de novembre del 2011, i es refereix a les persones residents a les Illes Balears en el moment censal.

La llar es refereix al grup de persones residents en el mateix habitatge.

La família està constituïda pel grup de persones (dues o més) que resideixen en el mateix habitatge i estan vinculades per llaços de parentiu, de sang o polítics, independentment del grau.

Un nucli familiar es defineix, a efectes com dues o més persones que viuen en la mateixa llar i que estan relacionades com a marit i muller, com una parella de fet o com a pare o mare i fill o filla.

 

 

 

Metodologia més desenvolupada a Proyecto de los Censos Demográficos, elaborat per l’Institut Nacional d’Estadística: http://www.ine.es/censos2011/censos2011_proyecto.pdf