• icono poblacion Naixements
  • > Dades anuals
  • > 2010
icono poblacion print

Metodologia naixements

  1. Introducció
  2. Fonts
  3. Àmbit poblacional
  4. Àmbit territorial
  5. Indicadors

  1. Introducció

  2. El moviment natural de la població (MNP) inclou les estadístiques de naixements (nascuts vius i parts), defuncions i matrimonis. L’IBESTAT disposa de les microdades dels tres esdeveniments des de 1986, fruit d’un conveni de col•laboració subscrit amb l’ Institut Nacional d’Estadística l’any 1985 i ratificat fins avui. En aquest conveni la Comunitat Autònoma de les Illes es va comprometre a participar en els treballs relacionats amb els processos de depuració dels fitxers de l’MNP i en la codificació de les causes de mort. 

    La informació que conté el fitxer anual dels naixements permet proporcionar taules per illes i municipis, i també altres classificacions territorials (NUTS 4 i zones estadístiques a Palma).  A partir del 2013 el IBESTAT inclou la publicació de dues taules a un nivell de desagregació més detallat, en aquestes taules es classifiquen els esdeveniments demogràfics pel districte o per l'entitat singular de població en els quals se situa la residència de la. Finalment, en el 2015 s'incorpora la classificació dels naixements per la zona sanitària en la qual se localitza la residència materna.

    La difusió de les xifres de l’estadística de naixements genera tres tipus de publicacions: la dedicada específicament a la dada anual i les dues derivades de la dada anual (sèries i indicadors). La primera conté l’explotació estadística dels fitxers corresponents a un període anual del nombre de nascuts vius de mares residents a les Illes Balears. Les sèries presenten l’evolució d’algunes dades i els indicadors contenen un seguit de mesures expressades en taxes, percentatges o un altre tipus d’índexs calculats per a cada any disponible, amb l’objectiu de facilitar una anàlisi més ràpida de les freqüències absolutes.


  3. Fonts

  4. Quan es produeix un dels tres successos demogràfics, la llei estableix l’obligatorietat d’inscriure’ls en els llibres corresponents del Registre Civil que hi ha en tots els municipis del territori espanyol. Simultàniament es demana que s’empleni el butlletí estadístic corresponen, en concret a partir de la informació continguda en el butlletí estadístic de parts (BEP) es deriven tres estadístiques: naixements, parts i mortalitat infantil (aquesta darrera inclosa en la publicació de defuncions).

    El qüestionari actual, que es va implantar el 2007, està constituït per cinc apartats (vegeu l’annex 1):

    - Dades relacionades amb el part: data del part, municipi i província on té lloc el part, multiplicitat, normalitat, setmanes de gestació i assistència sanitària. La informació que figura en aquest apartat i en l'específica del nounat es completa si no consta amb les dades que figuren en el fitxer de les metabolopaties que trimestralment remet la Conselleria de Sanitat al IBESTAT.

    - Dades de la mare: data de naixement, estat civil, nacionalitat, lloc de naixement i de residència, nivell d’instrucció, ocupació i dades, si n’hi ha, sobre fills anteriors.

    - Dades del pare: data de naixement, estat civil, nacionalitat, lloc de naixement i de residència, nivell d’instrucció i ocupació.

    - Dades del nounat: sexe, vitalitat, pes i nacionalitat. A més, s’hi inclouen dades relacionades amb la vitalitat del nounat, com ara, en cas de mort, la causa de la mort, si hi hagut autòpsia o no n’hi ha hagut, moment de la mort…

    - Dades de la inscripció: municipi i província de la inscripció, data de la inscripció, tom i pàgina.

    A més, l’IBESTAT inclou com a informació pròpia: les zones estadístiques (barriades) de Palma, el districte i l'entitat singular de la població  a partir del 2013 i la zona sanitària des del 2015 que s'obtenen de la codificació de l'adreça postal que figura en les preguntes que afecten a la residència de la mare.


  5. Àmbit poblacional

  6. Les xifres de l’estadística de naixements s’obtenen a partir del recompte del nombre de nascuts vius en cada part inscrit, tant a les Illes Balears com en una altra comunitat autònoma, de mares residents a les Illes durant un període anual. No inclou els nascuts morts ni els nascuts a l’estranger de mares residents a les Balears, però sí els nounats que moren abans de les 24 hores de vida. En un part poden néixer diversos infants, per exemple tres: en el recompte de l’estadística de parts és 1 succés, i en la d’estadístiques dels naixements si tots varen néixer amb vida, són 3.

    Per poder inscriure’l en els llibres del Registre Civil, la definició legal de naixement requereix que el nascut sobrevisqui almenys les primeres 24 hores de vida. Sobre la base d’aquesta definició jurídica, les estadístiques de naixements i defuncions anteriors a 1975 no incloïen els nounats que no superaven les primeres 24 hores de vida. La reforma estadística que es produí el 1975 va representar, entre altres modificacions importants, un canvi de criteri en les definicions estadístiques de defunció i de nascut viu: a partir de llavors les defuncions dels menors amb menys de 24 hores de vida que es comptabilitzaven a part s’inclouen amb les defuncions dels menors d’un any i també es comptabilitzen amb els nascuts vius.

    El criteri de classificació dels resultats és per la residència declarada com a habitual per la mare. En aquesta estadística s’inclouen les mares residents a les Illes que han donat a llum a les Balears o en un altra comunitat autònoma.


  7. Àmbit territorial

  8. La presentació de les taules anuals s’ha organitzat agafant com a primer criteri d’ordenació el territori en la qual se localitza la residència de la mare: taules per illes, per comarques, per municipi i per zones estadístiques en el cas de Palma, per altres territoris inframunicipals (distrit o entitat singular de població) i zones sanitàries. 

    El menor o major detall que contenen les taules de cada grup territorial depèn de la desagregació amb què s’ofereixen les dades: com més desagregació territorial menys detall en la informació. 


  9. Indicadors

  10. Es calculen a partir dels resultats definitius de l’estadística de naixements i de les xifres de població —quan són necessàries— proporcionades per l’INE. Fins l’any 2011 els indicadors publicats, quan es necessitaven dades de població, es calculaven amb les estimacions de la població actual que publicava l’INE. Aquestes xifres quedaren desfasades quan el mateix organisme les actualitzà amb les estimacions intercensals corresponents al període 2002-2011. Per aquest motiu el 2012 es tornaren a calcular tots els indicadors publicats abans d’aquest període. A partir de l’any 2012 i fins al 2021 els indicadors es calculen amb les xifres de població que publica l’INE i tenen caràcter provisional fins que es publicaran les intercensals corresponents al període 2012-2021.

    Per difondre les dades, les taules s’han agrupat en tres apartats: taxes, edat mitjana i percentatges. L’àmbit territorial per al qual es calculen els diferents índexs és per illes, llevat dels índexs dels quals no es disposa d’una estimació de la població insular.

    Per a una major informació de cadascun dels indicadors que es publiquen consultar la metodologia completa.


Institut d'Estadística de les Illes Balears
C/ Miquel Santandreu, 4, Baixos - 07006 Palma·971 17 65 11