• icono poblacion Moviments migratoris
  • > Sèries
icono poblacion print

Metodologia moviment migratori

  1. Introducció
  2. Font
  3. Població
  4. Àmbit espacial
  5. Àmbit temporal
  6. Difusió
  7. Principals conceptes

  1. Introducció

  2. Les migracions són un component fonamental en la dinàmica dels processos de canvi de la població, del seu creixement o disminució i de la mateixa configuració de l’estructura poblacional d’un territori determinat. L’operació estadística de moviments migratoris proporciona informació sobre els fluxos migratoris a les Illes Balears des del 1994.

    En aquesta estadística, també anomenada estadística de variacions residencials, o de manera abreujada EVR per altres organismes, s’hi inclouen els resultats anuals de les migracions (immigracions, emigracions i saldos migratoris) referits als municipis, les illes i el total de les Illes Balears per edat, sexe, nacionalitat i lloc de naixement.

    A més de l’estadística de variacions residencials, l’Institut Nacional d’estadística (INE), a partir del 2013, publica  una estimació dels fluxes migratoris en l’estadística de migracions els resultats de la qual es calculen mitjançant el tractament estadístic de les xifres que proporcionen les variacions residencials i altres fonts addicionals.

     


  3. Font

  4. L’INE proporciona a l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat) un fitxer anònim que es genera amb les altes i les baixes produïdes en els padrons municipals per canvi de residència durant l’any de referència. En aquest fitxer, s’hi inclouen tots els registres que corresponen a migracions en les quals la variació residencial ha afectat un municipi de les Illes, ja sigui com a origen d’un moviment (baixa o emigració) o com a destinació del moviment (alta o immigració). A partir de les altes s’obté el nombre d’entrades que s’han produït en un municipi (immigracions), i a partir de les baixes, el nombre de sortides que s’han produït (emigracions). Una vegada generat aquest fitxer a partir del padró (amb les altes i les baixes per canvi de residència, més les altes per omissió dels estrangers, les baixes per caducitat i les baixes per inclusió indeguda dels estrangers), se n’envia una còpia a les comunitats autònomes que ho han sol·licitat amb la informació que afecta el seu territori perquè duguin a terme l’explotació estadística que considerin adequada.

    La qualitat d’aquesta estadística ha anat augmentant amb les millores que s’han introduït en els darrers anys en la gestió dels padrons municipals, els quals, a més, actualment permeten obtenir informació sobre els moviments migratoris que s’han produït no només entre els municipis que comprenen tot el territori espanyol, sinó també sobre el moviment migratori amb països estrangers.

    El 2002 s’incorporen a aquesta estadística les baixes per canvi de residència amb destinació a l’estranger comunicades pels ajuntaments, que es refereixen principalment a sortides d’espanyols a l’estranger que s’han inscrit en els registres de matrícula de les oficines consulars. Així mateix, es recullen algunes baixes d’estrangers, però només en la mesura en què els ajuntaments tenen coneixement que retornen a l’estranger, la qual cosa ocorre poques vegades.



  5. Població

  6. Els resultats de l’estadística no es refereixen al nombre de persones que canvien de residència, sinó al nombre de variacions efectuades, ja que un ciutadà pot canviar la seva residència d’un municipi a un altre més d’una vegada en un any. Es comptabilitza el nombre de moviments produïts, no el nombre de persones; per aquest motiu les variables són immigracions i emigracions, i no immigrants o emigrants.

     


  7. Àmbit espacial

  8. Els canvis residencials es mesuren, pel que fa a les Illes Balears, a cada illa i municipi. En funció del territori que s’estigui observant els resultats es presenten sota tres perspectives:

    —    Immigracions: són els desplaçaments produïts des de fora de les Illes per anar a residir a algun municipi de l’arxipèlag.

    —    Emigracions: són els desplaçaments produïts al territori balear per anar a residir fora de l’arxipèlag.

    —    Migracions internes: inclou els moviments d’entrada (immigracions) i sortida (emigracions) entre els municipis de les Illes Balears.

    En la difusió dels resultats es reserva un apartat a cadascuna d’aquestes perspectives.

     


  9. Àmbit temporal

  10. Les xifres es refereixen a un any de referència, encara que algunes de les altes que s’hi inclouen per les seves característiques poden no haver-se produït exactament durant aquest any: és el cas de les altes per omissió dels estrangers, que en realitat es refereixen a l’any en el qual comencen a formar part del circuit administratiu.

    L’Ibestat inicia l’explotació del fitxer corresponent a les Balears el 1994 i la publicació es divideix bàsicament en dos apartats: dades anuals i sèries.

     


  11. Difusió

  12. Les dades que s’inclouen en aquesta operació estadística són sexe, edat, lloc de naixement (o país, si és a l’estranger), nacionalitat, procedència si es refereix a una immigració i destinació si es refereix a una emigració.

    La publicació anual es divideix en quatre apartats: un resum, un apartat dedicat a les emigracions (sortides de la comunitat autònoma) i un altre a les immigracions (entrades a la comunitat autònoma), i, finalment, un apartat dedicat als moviments intermunicipals a les Balears.

    A més, s’han elaborat sèries d’algunes de les característiques principals del moviment migratori.

     


  13. Principals conceptes

  14. Immigració i emigració exterior: la classificació d’un moviment migratori com a emigració o com a immigració depèn de la perspectiva espacial amb la qual es faci. En aquest sentit, en la publicació de l’Ibestat es classifiquen com a emigracions les baixes produïdes en els padrons municipals per anar a residir fora de l’arxipèlag balear, i com a immigracions, les altes produïdes en el padró municipal amb lloc de procedència fora de la comunitat autònoma.

    Les migracions exteriors a la comunitat autònoma comprenen les que tenen l’origen o la destinació en una altra comunitat autònoma o en un país estranger. Les emigracions a l’estranger solament es recullen a partir de l’any 2002 i les xifres poden estar afectades per les successives modificacions que hi ha hagut en la manera de comptabilitzar-les (vegeu l’apartat “Font”).

    Migració interna: en aquesta operació estadística es classifiquen com a migració interna els moviments d’entrada i sortida entre els municipis de les Illes. Aquests moviments representen per al conjunt de la comunitat autònoma una redistribució espacial de la població, i augments i pèrdues de població en els municipis afectats.

    Balanç o saldo migratori: s’obté per la diferència entre les immigracions i les emigracions i sempre es refereix a un territori. El saldo migratori de la comunitat autònoma és, en realitat, la diferència obtinguda de la migració exterior, ja que la interior és nul•la. No obstant això, el saldo migratori de les illes i de cada municipi és la diferència entre les immigracions (procedents d’un altre municipi de les Balears, d’una altra comunitat autònoma i de l’estranger) i les emigracions (amb destinació a un altre municipi de les Balears, una altra comunitat autònoma i l’estranger).

    Pel seu interès, a la metodologia completa es transcriu part del text metodològic elaborat per l’INE en la seva publicació, denominada actualment estadística de variacions residencials, que pot facilitar la interpretació de les dades.

     


Institut d'Estadística de les Illes Balears
C/ Miquel Santandreu, 4, Baixos - 07006 Palma·971 17 65 11