• icono sociedad Eleccions i participació ciutadana
  • > Eleccions al Consell Insular
  • > 2015
icono sociedad print

ELECCIONS A CONSELLS INSULARS

  1. Introducció
  2. Font
  3. Àmbits de l'operació
  4. Definicions

  1. Introducció

  2. L'objectiu principal d'aquesta operació estadística és doble: per una banda, proporcionar dades de participació i vots a candidatures en les eleccions a consells insulars amb el major nivell de desagregació possible i, per una altra, de forma agregada per illes.

    La Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, estableix les regles per a les eleccions autonòmiques, també aplicables a les eleccions als consells insulars. 

    No obstant això, ambdues lleis aporten normativa específica sobre el règim electoral dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa: La Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, i la Llei 7/2009, d'11 de desembre, electoral dels consells insulars. 

    En l'article 64, composició i règim electoral, l'Estatut d'autonomia estableix que cadascun dels consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa ha d'estar integrat pels consellers triats en les respectives circumscripcions, per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, mitjançant un sistema de representació proporcional que respecti el règim electoral general. Amb anterioritat a aquesta Llei, els consellers electes eren els diputats triats per al parlament a cada illa.

    Les eleccions al Consell Insular de Formentera es regeixen pel que es disposa en la legislació electoral general per a les eleccions municipals, amb especial esment a la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general. 


  3. Font

  4. Les dades de Mallorca, Menorca i Eivissa s'obtenen de la Junta Electoral de les Illes Balears. 

    En el cas de Formentera, la font de les dades prové del Ministeri de l'Interior. Poden consultar-se en la web: 

    http://www.infoelectoral.mir.es/infoelectoral/min/


  5. Àmbits de l'operació

  6. 3.1. Àmbit territorial

    La circumscripció per a les eleccions a consells insulars és l'illa.

    L'article 23 de la Llei orgànica 5/1985 estipula que les circumscripcions estan dividides en seccions electorals. Cada secció inclou un màxim de dos mil electors i un mínim de cinc-cents. En cada secció es constitueix una mesa electoral, sense perjudici que puguin formar-se'n més. Les meses electorals no corresponen a una definició geogràfica.

    L'IBESTAT publica les dades del conjunt de les Illes Balears per illa, municipi, districte, secció i mesa electoral.

    Les meses, seccions i districtes varien en cada convocatòria d'eleccions. 

     

    3.2 Àmbit poblacional

    L'àmbit poblacional està format per totes les persones amb dret a vot en cada convocatòria electoral. En les eleccions a consells insulars, en regir-se per lleis diferents, és diferent en funció de l'illa. 

    En el cas de Mallorca, Menorca i Eivissa, són electores les persones que gaudeixen de sufragi universal actiu i tenen la condició política de ciutadà de la comunitat autònoma. Aquesta condició política queda definida per als espanyols que, d'acord amb les lleis generals de l'Estat espanyol, tenguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de les Illes Balears. Per al dret de sufragi, és indispensable la inclusió en el Cens electoral únic vigent referit al territori de les Illes Balears, que està format pel Cens dels electors residents a Espanya (Cens CER). A l’any 2007 també tenien dret a vot les persones inscrites al Cens electoral de residents absents (CERA).

    En el cas de Formentera, l'àmbit poblacional està format per espanyols i per estrangers residents a Espanya, mentre que la Constitució espanyola preveu que pugui establir-se, per tractat o llei, el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals per a ciutadans d'altres països, atesos criteris de reciprocitat. Per exercir el dret a vot és necessari estar inscrit en el Cens electoral. Aquest està format pel Cens dels electors residents a Espanya (Cens CER) i pel Cens electoral d'estrangers residents a Espanya (Cens CERE).

     

    3.3. Àmbit temporal

    L'àmbit temporal està marcat per les convocatòries d'eleccions des de 2007.


  7. Definicions

  8. Abstenció: persones censades que no van exercir el seu dret a vot.

    Cens electoral: per a Mallorca, Menorca i Eivissa, persones censades en els censos CER i CERA. Per a Formentera, persones censades en els censos CER i CERE. 

    L'Oficina del Cens Electoral, òrgan dirigit i supervisat per la Junta Electoral Central, proporciona les dades dels censos. El cens electoral és permanent i la seva actualització és mensual, amb referència al dia primer de cada mes. 

    Cens CER: cens d'electors residents o cens ordinari. Engloba tots els electors espanyols residents al territori nacional. S'inscriuen d'ofici per l'Oficina del Cens Electoral en les llistes de seccions electorals del seu lloc de residència.  

    Cens CERA: cens electoral de residents absents. Hi figuren els ciutadans de nacionalitat espanyola absents del territori nacional que estan oficialment residint en un país estranger.

    Cens CERE: cens electoral d'estrangers residents a Espanya. En el cas de les eleccions municipals, en formen part aquells que:

    o Tenen els mateixos requisits per ser elector exigits als espanyols.

    o Manifesten formalment la seva voluntat d'exercir el dret de sufragi actiu a Espanya.

    o Tenen la condició de ciutadans de la Unió Europea o pertanyen a un país que permet el vot als espanyols en eleccions municipals en els termes d'un tractat. Actualment aquests països són: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú i Trinidad i Tobago.

    Percentatge d'abstenció: percentatge de persones censades que no van exercir el seu dret a vot sobre el total de persones censades.

    Percentatge de vot a candidatura: percentatge de vots emesos a candidatures sobre el total de vots vàlids.

    Percentatge de vot emès: percentatge de persones que van exercir el seu dret a vot sobre el total de persones censades.

    Percentatge de vot en blanc: percentatge de vots en blanc sobre el total de vàlids.

    Percentatge de vot nul: percentatge de vots nuls sobre el total de vots emesos.

    Percentatge de vots: percentatge de vots a candidatures sobre el total de vots vàlids.

    Percentatge de vot vàlid: percentatge de vots vàlids sobre el total de vots emesos.

    Vot a candidatura: vot emès a alguna de les candidatures presentades a les eleccions.

    Vot emès: persones que van exercir el seu dret a vot. Inclou vots nuls, blancs i a candidatura.

    Vot en blanc: vot emès en un sobre buit. Es comptabilitza com a vàlid.

    Vot nul: vots emesos en sobres o paperetes diferents del model oficial, així com els emesos en paperetes sense sobre o sobres que contenguin paperetes de més d'una candidatura. També són considerats nuls aquells en els quals s'hagin modificat, afegit o ratllat noms de candidats, i també aquells en els quals s'hagi introduït qualsevol llegenda o expressió, entre altres alteracions de caràcter voluntari o intencionat, en la papereta o el sobre.

    Vot vàlid: vots emesos a favor de candidatures o en blanc.


Institut d'Estadística de les Illes Balears
C/ Miquel Santandreu, 4, Baixos - 07006 Palma·971 17 65 11