• icono poblacion Matrimonis
  • > Dades anuals
  • > 1989
icono poblacion print

Metodologia de l'estadística de matrimonis

  1. Introducció
  2. Fonts
  3. Àmbit poblacional i temporal
  4. Àmbit territorial
  5. Indicadors

  1. Introducció

  2. El Moviment natural de la població (MNP) inclou les estadístiques de naixements, de defuncions i de matrimonis. L’Institut d’Estadística de les Illes Balears (Ibestat) disposa de les microdades de totes tres estadístiques des de 1986, fruit d’un conveni de col•laboració subscrit amb l’Institut Nacional d’Estadística (INE) l’any 1985 i ratificat fins avui. En aquest conveni la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es va comprometre a duu a terme els treballs relacionats amb els processos de depuració dels fitxers de l’MNP i amb la codificació de les defuncions i les causes de mort.

    La difusió de les xifres de l’Estadística de matrimonis dóna lloc a tres publicacions: dades anuals, sèries i indicadors. La primera inclou les característiques dels casaments en els quals la parella ha manifestat que establirà la seva residència habitual a les Illes Balears. Les sèries presenten l’evolució en el temps d’alguna d’aquestes característiques, i els indicadors contenen un seguit de mesures expressades en taxes, percentatges o altres tipus d’índexs calculats per a cada any disponible, amb l’objectiu de facilitar una anàlisi més ràpida de les freqüències absolutes.


  3. Fonts

  4. Quan es produeix un dels tres esdeveniments demogràfics, la Llei estableix l’obligatorietat d’inscriure’ls en els llibres corresponents del registre civil que hi ha en tots els municipis del territori espanyol. Simultàniament, s’ha d’emplenar el butlletí estadístic corresponent; concretament, l’Estadística de matrimonis deriva de la informació continguda en el butlletí de matrimonis.

    El qüestionari actual està constituït per diversos apartats (vegeu l’annex):

    —    Dades comunes relacionades amb el matrimoni: data i forma de la celebració del matrimoni, i lloc (província, municipi i adreça si és Espanya, o país si és l’estranger) de residència que ha previst la parella que contreu matrimoni.
    —    Dades individuals dels contraents (cònjuge A i cònjuge B): a més del nom, els llinatges i el document d’identitat, el sexe, la data de naixement, l’estat civil previ, la nacionalitat, el lloc de naixement i de residència abans del matrimoni, el nivell d’instrucció i l’ocupació.
    —    Dades de la inscripció: municipi i província de la inscripció, data de la inscripció, tom i pàgina.

    L’Ibestat incorpora com a informació pròpia la zona estadística en el cas de Palma i, a partir del 2013, la codificació de cadascun dels registres que contenen els fitxers anuals per districte i secció.


  5. Àmbit poblacional i temporal

  6. Les xifres de l’Estadística de matrimonis s’obtenen arran del recompte del nombre de matrimonis inscrits, durant un període anual, tant a les Illes Balears com en una altra comunitat autònoma, en els quals la parella ha manifestat que després de la celebració residirà en un municipi de les Illes Balears.

    No obstant això, el fitxer permet establir altres criteris de classificació, com ara el nombre de matrimonis per lloc d’inscripció o el nombre de residents de les Illes Balears que s’han casat, tant si hi han de residir com si no ho han de fer. L’Ibestat, amb la sol•licitud prèvia, pot oferir aquesta informació a les persones usuàries interessades.

    L’aprovació de la Llei 13/2005, per la qual es modifica el Codi civil respecte al dret de contreure matrimoni, implica la incorporació en la publicació anual de les xifres relacionades amb els matrimonis celebrats entre parelles del mateix sexe. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, s’incorporà a la publicació un apartat destinat a oferir dades sobre els matrimonis entre parelles del mateix sexe, diferenciant si el matrimoni és entre homes o entre dones. A més, en la publicació, a partir de les dades referides al 2011, s’hi inclou un apartat de síntesi (“Resum anual”) en el qual es classifiquen els matrimonis atenent la seva tipologia: diferent sexe; mateix sexe: homes; mateix sexe: dones.


  7. Àmbit territorial

  8. La presentació de les taules anuals s’ha organitzat agafant com a primer criteri d’ordenació el territori: taules per illes, per comarques i per municipi, i per zones estadístiques en el cas de Palma. El menor o major detall que contenen les taules de cada grup territorial depèn de la desagregació amb què s’ofereixen les dades: com més desagregació territorial menys detall en la informació.


  9. Indicadors

  10. Els indicadors es calculen a partir dels resultats definitius i anuals de l’Estadística de matrimonis i de les xifres de població —quan són necessàries— proporcionades per l’INE. Fins a l’any 2011 els indicadors publicats, quan es necessitaven dades de població, es calculaven amb les estimacions de la població actual que publicava l’INE. Aquestes xifres quedaren desfasades quan aquest organisme les actualitzà amb les estimacions intercensals corresponents al període 2002-2011. A partir de l’any 2012 i fins al 2021 els indicadors es calculen amb les xifres de població que publica l’INE, i tendran caràcter provisional fins que es publicaran les intercensals corresponents al període 2012-2021.

    Per difondre les dades, les taules presenten l’evolució anual dels diferents indicadors i s’han agrupat en tres carpetes: taxes, edat mitjana i percentatges. L’àmbit territorial pel qual es calculen els diferents índexs és per illes, excepte en aquells índexs dels quals no es disposa d’una estimació de la població insular.

    Per a una major informació de cadascun dels indicadors que es publiquen consultar la metodologia completa.


Institut d'Estadística de les Illes Balears
C/ Miquel Santandreu, 4, Baixos - 07006 Palma·971 17 65 11