• icono poblacion Noms més freqüents
  • > Noms i cognoms de la població
  • > 2011
icono poblacion print

Metodologia de l'estadística noms i cognoms de la població

  1. Introducció
  2. Fonts
  3. Observacions

  1. Introducció

  2. Amb les dades incloses en l’estadística de noms i cognoms de la població, l’Institut d’Estadística de les Illes Balears dóna resposta a una demanda habitual entre els usuaris que visiten la nostra pàgina web. Es presenten taules en les quals s’inclouen els noms i els cognoms més freqüents dels residents a les Illes.

     


  3. Fonts

  4. La informació que procedeix de l’explotació estadística del padró es classifica per illa o municipi de residència i té una periodicitat anual. Es divideix en tres apartats; un dedicat als noms (diferenciant les taules per sexe); l’altre, als llinatges, i el tercer, a la combinació més freqüent a la comunitat autònoma de noms i cognoms. El nombre que apareix entre parèntesis al costat de cada nom o llinatge és l’ordre de freqüència obtingut respecte del total territorial al qual fa referència el títol de cada taula.

     


  5. Observacions

  6. En la interpretació de les dades, convé tenir en compte que en el fitxer de microdades que s’utilitza per a aquesta publicació els noms i els llinatges de les persones es transcriuen en lletres majúscules i sense accentuar. Això determina que, de vegades, no sigui possible distingir entre un nom o un llinatge en català o en castellà quan l’accent és l’únic element que permet diferenciar-los. En aquests casos, s’ha d’entendre que el literal del nom o llinatge, encara que no s’hagi escrit amb accent, representa ambdues opcions, per exemple: Maria inclou Maria i María, i Antonia inclou Antònia i Antonia. En canvi Antonio només comptabilitza el literal Antonio, ja que en català és Antoni i apareix en la publicació comptabilitzat separadament.

    A més, el fitxer generat amb els noms i els llinatges s’ha revisat i validat mínimament. La correcció s’ha limitat als registres en què s’ha detectat una abreviatura o una errada ortogràfica, com ara Mraia, que s’ha substituït per María, o Fco., que s’ha substituït per Francisco. En la resta dels casos s’han respectat els literals dels noms registrats, fins i tot els hipocorístics (Pep, Toni…). Els noms composts s’han tractat sense tenir en compte les seves parts, es comptabilitzen com a noms independents i s’han suprimit articles i preposicions, si n’hi ha, entre els termes que els formen (per exemple: Maria del Carme, Maria Carme).

    En resum, les xifres que contenen les taules són el resultat de comptabilitzar grafies iguals i no noms o llinatges en sentit estricte. No es consideren noms iguals Antoni i Antonio, Francesc i Francisco; tampoc no es comptabilitzen com a iguals Ainoa, Ahinoa, Ainhoa o Ainoha. Evidentment, a més de les diferències gràfiques en la mateixa llengua, s’han de tenir en compte les diferències gràfiques derivades de l’idioma, i no només per la coexistència de dues llengües oficials en el nostre territori, català i castellà, sinó per l’existència d’un volum de població estrangera important que diversifica encara més els noms i els llinatges.